PREMI CIUTAT DE BARCELONA
Un viatge literari pel Priorat, on Roser Vernet explora el vincle entre territori i identitat, amb una prosa poètica i profundament arrelada.
Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d’una família. S’hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius.
Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s’espera la pluja, que és poca. On els governs furten l’aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d’habitar el món —les úniques que valdran a partir d’ara.
Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l’explica el coneix pam a pam: perquè l’ha viscut, se n’ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d’un territori, i el llegeix.
Dels millors llibres de l’any 2023 segons El Quadern d’El País: “L’escriptora repensa el Priorat i el mostra en tota la seva diversitat: mosaic de cultius, d’eres geològiques, de poblacions que l’han habitada, de climes, de parlars, de festes i d’orografia.”
“L’exercici de Roser Vernet amb Lo mig del món és el d’una consciència desperta que entaula un diàleg amb el que l’envolta, amb una ànsia serena d’abastar-ho tot, que, de cop i volta, trescant-hi, es fa fondo i discernible.” Georgina Solà a El Quadern d’El País
“Tot barrejat, ofereix literatura de la bona, de la que no vols que s’acabi, com les proses crepusculars de Clarice Lispector i les novel·les rurals de Marie-Hélène Lafon. O, dit d’una altra manera: com ser dona i ser de poble en un món on cotitza més la brillantor del metall que la robustesa d’una olivera.” Andreu Gomila a Time Out
“El seu, però, no és ni pròpiament un llibre de memòries ni d’autoficció, sinó una 'barrija-barreja” de textos “que anava deixant per aquí i per allà, a mà, a màquina i amb ordinador'. El gruix del llibre són peces de to assagístic al voltant del paisatge i la memòria, lligades a reflexions que surten del Priorat però que bé es poden arrelar a altres realitats, perquè encara que ella situa Lo mig del món al terme del Lloar, també ho és allà on siguem.” Francesc Bombí i Vilaseca a La Vanguardia
“Unes memòries que no acaben de ser-ho mai del tot perquè sovint prefereixen explorar els terrenys de la divagació lírica, de l’especulació assagística, de la inventiva fragmentària, de la suggestió retòrica.” Pere Antoni Pons a l’Ara — ‘Lo mig del món’: el batec viu i sentit de Roser Vernet
“El resultat és notable perquè implica, alhora, la realitat i la reflexió, la identitat i els motius reals que l’expressen. En la línia, de fet, de la millor tradició poètica. No només això, certament, però això és, em sembla, l’essencial.” Ramon Pla i Arxé a El temps
“Si a Lo mig del món es reflexiona sobre nocions tan antigues com ara la Terra i sobre nocions tan modernes com ara el no-lloc, la manera de fer-ho és bastint una espècie de periple existencial, de camins i de mapa, de constel·lació de moments en el món, d’arxiu d’un nomadisme complet o potser, simplement, de testimoni de vida o, fins i tot, d’autobiografia.” Blanca Llum Vidal a Catorze
“Les idees expressades a Lo mig del món toquen cos i os. De fet, parteixen del cos i viuen perquè són part de la materialitat, del paisatge i de la gent; en són part i no se’n separen.” Jordi Martí Font a Prendre la paraula
“Roser Vernet lluita pel paisatge, per un Priorat que es respecti a si mateix, assaonat en el temps i àvid d’un futur on natura i cultura vagin de bracet. Aquest llibre n’és una contribució més, potser la més personal. El seu polsim de memòria i d’il·lusions, el seu laberint de vida i contradiccions, el seu bocí de país i de compromís.” Ignasi Aragay al Diari Ara
“Quan llegeixes frases de la Roser Vernet, enveges la seva manera d’explicar, de mirar i de bategar amb paraules.” Clara Asín a El Nacional