Una novel·la epistolar vuitcentista i punk, un Werther en temps de poliamor, on la llengua s’ofereix al lector com un gran banquet dels sentits.
A La princesa sou Vós hi ha tot el que passa pel cap d’una dona bojament enamorada. ¿De qui? No ho sabem, l’amat no respon ni una sola de les cartes que ella li envia. Mentrestant la passió s’encén, les relacions de poder es desmunten i la figura de l’amat transmuta a cada carta: home, persona, animal, habitants d’una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu. Perquè aquí és una dona qui disposa les regles del joc —i així la princesa sou Vós..
“La princesa sou Vós evoca una dona que, en el fons, el que té són ganes d’explicar coses. El fet que l’home a qui escriu no contesti mai no impedeix la novel·la ni el gaudi. Malgrat la soledat, la protagonista xerra de política, de filosofia, de qüestions quotidianes, fins a aconseguir col·locar el lector més enllà d’aquest home-mur que només escup silenci, revelant-nos que no hi ha res més poderós que la imaginació i la paraula escrita.” Núvol
“En un gest irònic, Vidal utilitza un gènere altament codificat com l’epistolari amorós per qüestionar la idea mateixa d’institució —no són, de fet, les relacions amoroses l’exemple màxim d’institucionalització?” a El País
“Les teves proses i les meves proses s’avenien i s’encontraven i allò no descarrilava mai: era poesia. Tota la teva obra és lírica encara que contis les desventures d’una princesa o les teves.” Biel Mesquida a Bellver
“Tota correspondència duu implícita el viatge, l’altre, la conversa. I si ve acompanyada de la veu narrativa de Blanca Llum Vidal, no hi manca, tampoc, el joc, l’amor, la seducció. Des del marc d’un espai amorós exagerat, passat de voltes, La princesa sou Vós evoca una dona que, en el fons, el que té són ganes d’explicar coses.” a Núvol
“Blanca Llum Vidal segueix explorant un llenguatge per a l’amor que encara no s’ha escrit (…) en una clau barthesiana, Vidal ens recorda que l’amor és un discurs i que, com en tot discurs, la paraula suposa una ordenació, unes posicions — de qui estima, de qui és estimat— que estan en negociació constant.” Borja Bagunyà a Serra d’Or
“Diria que Vidal entén de manera exacta què implica escriure amb l’estil, diguem-ne, masculí, que imita i parodia: 'un Estil vinclat a l’Absència i refotudament incapaç de dir Cos més enllà de tres lletres'.” Marina Pintor a El Quadern d’El País