Jordi Coca narra els records i les passions d'una dona
En una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat d’una casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.
En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, l’estranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, l’enlluernament per la natura, els llargs viatges… També explica a la Celeste la passió que sentia pel seu marit, l’entrega obsessiva d’ell al sànscrit i a l’hinduisme, i l’amistat sense nom amb el cunyat.
Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste –sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils– i se’ns mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, d’edats i cultures tan diferents. És a través d’elles, dels seus somnis, dels seus records, de les seves vivències i il·lusions, que Jordi Coca ens proposa una novel·la en què l’inversemblant esdevé quotidià.